L'acer d'alta velocitat també es coneix com acer de vent o acer frontal, també conegut com acer blanc. Vol dir que fins i tot quan es refreda a l'aire, es pot endurir i ser molt afilat. És un tipus d'aliatge d'acer amb una composició complexa, que conté tungstè, molibdè, crom, vanadi, cobalt i altres elements de formació de carbur. La quantitat total d'elements d'aliatge és d'uns 10-25 per cent . Encara pot mantenir una alta duresa en condicions d'alta calor generada per un tall d'alta velocitat (uns 500 graus), i el HRC pot estar per sobre de 60. Aquesta és la característica principal de l'acer d'alta velocitat - duresa vermella.
Després de l'extinció i el tremp a baixa temperatura, l'acer per eines al carboni té una duresa elevada a temperatura ambient, però quan la temperatura és superior a 200 graus, la duresa cau bruscament. A 500 graus, la duresa ha baixat a un nivell similar a l'estat de recuit, perdent completament la capacitat de tallar metall, la qual cosa limita l'ús d'acer per eines al carboni per fabricar eines de tall. L'acer d'alta velocitat es pot utilitzar per fabricar eines de tall a causa de la seva bona duresa vermella, que compensa les deficiències fatals de l'acer per eines al carboni.
En general, la prova de resistència a la tracció no es realitza per a acers d'alta velocitat, però principalment es realitzen proves metal·logràfiques i de duresa. Després d'un tractament tèrmic adequat, la duresa Rockwell dels acers d'alta velocitat de tungstè i molibdè pot arribar per sobre de 63 i els acers d'alta velocitat de cobalt per sobre de 65. La macroestructura de l'acer submergida en àcid ha d'estar lliure de cavitats de contracció i descamació visibles a simple vista. El centre està solt. En general, la soltura hauria de ser inferior al grau 1. L'examen metal·logràfic inclou principalment tres elements: capa descarburada, microestructura i no uniformitat del carbur.
